Fa uns dies vaig anar al teatre i la meitat de les dones del públic ens ventàvem amb un ventall. Ahir vaig agafar el tren i per treure’m la calor sufocant vaig tornar a treure el ventall de la bossa. En aquest cas, però, el senyor del costat em va mirar malament de reüll. Doncs el senyor devia patir i amb raó perquè és lògic que amb el ventall encara es pugui escampar més el virus (tot i anar amb mascareta, és clar). Ni me n’havia adonat ni hi havia pensat, però la realitat és que és una mala idea i no ho faré més aquest estiu. Intentem fer vida normal però a cada pas veiem que res és normal, ni tan sols fer servir un objecte tan inofensiu com un ventall. Anem amb compte i no fem res que sigui de risc, ni que sigui mínim. Ens hi va la vida i la salut.