Com s’ha d’entendre?

Quan ets irremeiablement vell t’alleugeres de conceptes que durant la vida tens assumits com a inqüestionables, i com si estiguessis de tornada de tot te’n desempallegues, els abandones i comences a veure-hi d’una altra manera. M’incomodava, per exemple, cada cop que algú etzibava menyspreu vers el patriarcat, que deien que era la font i l’origen dels problemes que té la societat, i que el matriarcat és l’única i senzilla solució. I per què no? La vida seguirà sent vida amb qualsevol dels dos termes antropològics, el discurs social i econòmic d’ambdós serà calcat. D’altra banda, ara que les famílies són concebudes de maneres diferents, més complexes, aquells termes no són tan definidors com podien ser-ho abans. Mentre nosaltres, en el nostre món occidental, podem reivindicar matriarcats, a l’Afganistan es pot restaurar el patriarcat més radical; aquesta possibilitat ens desvetlla l’afany d’acusar, de ser redemptors dels afligits i d’assenyalar culpables, feina que sabem fer molt bé tots. Fa ben poques setmanes que el president dels EUA anunciava la retirada de tropes en aquest país i ningú (tan tranquils que estàvem tots, sabent que hi eren) sembla que s’esperava les conseqüències. La immediata, ràpida i incontestable victòria dels afganesos talibans sorprèn i descol·loca polítics i els seus assessors, i demostra que la decisió de Biden era la correcta. Li han donat la raó els 35 milions d’afganesos i afganeses que després de rebre milers de milions de dòlars, anys d’instrucció i consentir el malbaratament de milers de vides, en poques setmanes han recuperat el que eren abans, solucionant (imagino) el problema gros que tenien. No ho puc entendre d’altra manera.