Catalanitat

No és cap novetat, però ja fa temps que els nostres mitjans de comunicació en general ens estan venent gat per llebre a l’hora d’adjudicar títols de catalanitat. Tots els haurem sentit a parlar i a comentar sobre la rumba catalana, la literatura catalana, la cançó catalana, el cinema català, per posar només uns exemples. Efectivament, pel sol fet d’haver estat creat, escrit o produït a Catalunya, ja se’ls penja l’etiqueta de català/catalana. Aquí és on hi ha l’engany. Una pel·lícula produïda a Catalunya però parlada en castellà no és una pel·lícula catalana, és una pel·lícula espanyola feta a Catalunya. El mateix passa amb la tan gallejada rumba catalana: si aquesta s’expressa en castellà, resulta una creació espanyola feta a Catalunya però no té res de catalana. Igualment passa amb la narrativa: encara que l’escriptor de torn sigui català, si el que escriu obvia la seva llengua en benefici d’una altra, aquella creació no és catalana, és una producció espanyola, o com se n’hi vulgui dir, creada a Catalunya. No podem obviar els grups musicals i cantants que sorgits a Catalunya canten en anglès: la seva producció no és catalana, en aquest cas és anglesa tot i que creada a Catalunya. Vist això, queda molt clar que la llengua és el factor determinant a l’hora d’establir identitats.