La jutgessa de pau de Salt, Francesca Terrón, ho descriu com tenir una sensibilitat diferent: en femení. Aplicable al jutjat de pau, a l’empresa, en política, en una entrevista o en una reunió, contestant un correu electrònic o a les xarxes socials. Sovint s’acompanya de lideratge, una manera de dir que qui mana –el terme líder té un component messiànic, de secta i d’adeptes, de dirigent inqüestionable, d’una influència que jerarquitza i no socialitza– ho fa precisament sense aquesta actitud. Fa vint anys li vaig preguntar a l’escriptora portuguesa Inês Pedrosa sobre el que etiquetàvem com a literatura femenina. Em va recordar els poetes i com el lirisme és una construcció cultural: “Al final les dones som més pràctiques, per herència, per tradició.” En femení és això.