En català, sisplau
Vaig llegir amb interès l’escrit de Laura Pinyol a El Punt Avui del dilluns 23 d’agost, “Parla sense vergonya, en català”. Les enquestes que ens mostra són decebedores, l’entusiasme decau dia a dia i no hi ha política lingüística encoratjadora per donar aire a l’encallament resignat en què estem. La llengua catalana, així ho considero, no es pot banalitzar ni deixar de banda; és, en certa manera, vincle i vehicle de la vida quotidiana, sobretot. Hi perdríem molt.
“Seria l’hora de deixar d’escoltar els llepafils de la llengua i pensar una gran campanya per recordar que el català és cosa de tots”, escriu Laura Pinyol. Completament d’acord: amb el català no hi ha un estat al darrere, només hi som nosaltres i cal promocionar-lo en tota la seva extensió. Essent així, el govern de la Generalitat no pot defugir la seva responsabilitat.
Les campanyes en favor de la llengua encara són necessàries. I que no ens aturi la timidesa. He viscut els anys de les grans campanyes a favor de la llengua, i el govern de la Generalitat d’aleshores va guanyar eleccions amb majoria absoluta.
Mataró (Maresme)