“Obligats a caminar...”, deia la cançó amb què Àlex Pérez i Abigail van obrir l’acte final de la manifestació de l’ANC d’ahir. Doncs sí, perquè una nova Diada ens va recordar ahir la necessitat que les forces polítiques i els governs afrontin el problema de Catalunya i el seu desencaix a l’Estat espanyol. Obligats perquè si no ho fem, si no sortim al carrer, l’Estat se n’oblida ràpidament i també Europa, malgrat que ha estat la protesta més gran en pandèmia al continent. Amb gairebé tot en contra, una gernació, emprenyada o decebuda, va tornar ahir a caminar reclamant una sortida. A la taula del diàleg, la negociació o l’engany, hi hem de seure, però també ens en podem aixecar quan creguem que ens aixequen la camisa, i ho han fet tants cops...