A Praga, Kafka freqüentava una fusteria on hi aprenia l’ofici. La seva gran il·lusió era deixar l’oficina, l’advocacia, l’escriptura, i anar a viure a Palestina per fer-hi de fuster. Se sentia com atrapat en una gàbia i tenia la sensació que, anés on anés, sempre duia els barrots amb ell. Deia que hi ha gent que tem la llibertat, i s’estimen més amagar-se darrere els barrots que ells mateixos han construït. Amb el confinament forçós, moltes persones, majoritàriament urbanites, han descobert que vivien engabiats i han conclòs que una manera ràpida d’assolir la llibertat era llançar-se a la conquesta de la naturalesa –mal calçats, mal equipats i mal educats–, cercant els indrets més alts, recòndits, salvatges i solitaris, sense ser conscients que enlloc no poden deixar de carregar la gàbia que els atrapa, com Papagenos erràtics. El resultat ha estat la invasió, massificació i degradació d’espais naturals, munts de deixalles i augment insuportable dels rescats a l’alta muntanya.