Joventut desenfrenada

No sé si és la paraula adequada, ja se’m perdonarà si no ho és. Però aquestes grans concentracions en espais públics que s’estan donant darrerament, de jovent –alguns encara adolescents– celebrant aquestes festes descontrolades, alguns dels quals, a part de no tenir en compte el descans dels veïns i engrescats per la beguda o fins i tot per alguna classe d’estimulant, es dediquen a fer malbé mobiliari urbà i a barallar-se entre ells, sense dubtar en enfrontar-se amb els agents de l’autoritat; als que som grans, ens fan sentir una mena de tristor i de pessimisme. Diuen que és perquè necessiten socialitzar-se, després de les conseqüències de la Covid, amb els seus confinaments i les seves restriccions. Voleu dir que socialitzar-se és això o és una mica el contrari? No vol dir, ni de bon tros, que aquest comportament sigui el de tots els que intervenen en aquestes trobades; normalment només veiem els que actuen malament, i el que sol passar és que aquests s’amaguen darrere dels més assenyats i corren el risc que se’ls posi a tots dins del mateix sac. I obviem parlar dels que se n’aprofiten per fer ús de la violència i el robatori. Aquests, més que tristor, mereixen rebuig.

Tant de bo s’obrin aviat els locals d’oci nocturn i vagi tornant la normalitat, en bé de tots. Perdoneu!, però és el parer de molts.