Sistema educatiu en fallida

Com si fos ahir. T. 5, ep. 10. El Quique, el professor d’institut, comenta, queixant-se de la feina: tan fàcil que és ensenyar i tant de temps que perdem en coses inútils que no porten enlloc (resumit)!

M’ha sobtat agradablement que els guionistes s’hagin referit al greu problema de la davallada educativa. Uns quants articulistes d’aquest diari ja han tractat el tema. També alguns lector. Hem pogut llegir més d’un cop articles de professors universitaris exposant que, quan n’eren d’institut, els alumnes sabien més que els d’ara a la universitat, malgrat que aquests són més grans. I també d’entitats com el Seminari Ítaca d’Educació Crítica.

Però res. Es veu que aquests flamants innovadors de l’ensenyament que han de salvar el món no hi veuen de cap ull, però tenen força predicament entre les administracions del nostre país. El seu sistema: no a l’esforç, no a la memòria, no als coneixements (que tot és a internet, home!), no a la disciplina necessària, no a perdre el temps pensant... I tot divertit! Això sí: els mestres i professors, a perdre el temps en tasques burrocràtiques, no només totalment innecessàries, sinó també nocives. Potser que llegeixin Caos a les aules, d’Antoni Dalmases, i baixin de la figuera. Cal salvar les persones i la cultura.