Si repassem totes les lleis que s’han fet en matèria d’habitatge en els últims anys, tant a Catalunya com a Espanya, la conclusió és clara. Deu ser fàcil fer lleis. El problema és que moltes han servit de ben poca cosa. Tal com les han fet s’hi han presentat recursos, els jutges han considerat que alguns mecanismes, com és el cas de l’obligatorietat d’oferir un lloguer social, no tenen validesa processal i per tant no serveixen per aturar desnonaments. I qui dia passa any empeny. Continuen els pedaços, les moratòries, els conflictes competencials, les baralles entre el sector privat i el públic. Les persones més vulnerables mereixen que els grups parlamentaris treballin perquè la nova llei espanyola no sigui una nova oportunitat perduda.