Llarena els és grat

A l’Ajuntament de Sant Cugat (un dels epicentres de la batalla per l’hegemonia dins l’independentisme) han votat en contra de declarar persona non grata el jutge del TS Pablo Llarena i la instructora del Tribunal de Comptes Esperanza García. El cas, que no deixaria de ser una anècdota i quedaria a l’altar de les gatades, resulta molt significatiu del moment idiotitzant que viu l’independentisme de representació institucional: Junts, ERC i CUP. A la Fundació Villacisneros, on acaben de donar un premi al jutge i l’hi han entregat en un verdader aquelarre unionista i anticatalanista, encara riuen. Què mou a aquestes alçades de la pel·lícula la gent de Junts a presentar la moció? No tenen sentit del ridícul i la inoportunitat? I als de ERC, un cop la tenen a l’ordre del dia, què els mou a no votar-la? Que els és grat Llarena, potser? I la García, els és grata? Realment entenen que en foten un bon tros a l’olla els uns de dir que mira com s’entreguen aquests d’ERC i els altres de dir que aquests de Junts s’han de deixar de simbolismes, gestos i jugades mestres? D’acord que estem ja en precampanya municipal... però tot ha de tornar a anar del mateix pal? La veritat és que al final una majoria independentista del 58% dels vots (no el 52% del Parlament) i una aritmètica del 72% dels regidors (no el 54% dels diputats del Parlament) ha servit per deixar constància que Llarena els és grat, ja que no els és “no grat”. Fantàstic, nois!