Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

De cartó pedra

I on era Occident quan Putin ho preparava tot davant dels nostres ulls? I què feien els serveis secrets alemanys tots aquests anys en què els EUA els avisaven que la gran dependència energètica respecte a Rússia era una feblesa monumental? Jo no sé si Putin és un psicòpata o no; el que sé és que ha estat un gran estrateg. Feia anys que preparava aquesta escomesa imperialista contra Ucraïna i va intentar lligar tots els caps per tenir-nos collats. De fet, el fitxatge de l’excanceller socialdemòcrata alemany Gerhard Schröder al consell d’administració de la primera empresa gasista russa, Gazprom, ja va ser una jugada imponent. A més, aquesta empresa era la que construïa el gasoducte Nord Stream 2, destinat a portar el gas directe de Rússia a Alemanya, i augmentava encara més la dependència d’Alemanya respecte al gas rus.

El 2021 Alemanya va importar de Rússia petroli i gas natural per un valor de 19.400 milions d’euros. Alemanya importa de Rússia el 55% del gas natural que consumeix, el 45% de les importacions de carbó (el 60% del qual el consumeix la indústria de l’acer) i el 34% del petroli. És clar que aquestes dades reflecteixen una dependència imprudent. Suposo que els alemanys devien pensar el que creien molts economistes: que els intercanvis comercials contribuïen notablement a la pau. De fet, aquest principi va ser el que va inspirar Robert Schuman i Jean Monnet per crear el mercat comú, juntament amb Alcide de Gasperi i Konrad Adenauer. Aquests inicis van ser tot un èxit i van evolucionar cap a un mercat comú i, finalment, cap a la Unió Europea, que, amb tots els seus inconvenients, aplega 27 països i d’altres volen entrar-hi. És un èxit. Però, fent bo allò que “el mercat no pot dominar-ho tot”, Putin va fer un error de càlcul pensant que ens tindria com a ostatges, i ha desfermat aquesta ànsia imperialista que tenia amagada envaint, de moment, Ucraïna. I va ser un error de càlcul perquè, sorprenentment, fins i tot per a nosaltres, les represàlies econòmiques han estat ràpides, contundents i unànimes. I amb la inesperada defensa ucraïnesa, està malmenant l’economia russa fins a límits insospitats. El meu dubte és si serem capaços de mantenir la unitat i la fermesa fins que hagin sortit els invasors d’Ucraïna.

L’efecte econòmic mundial serà important. A causa de l’increment del preu de les matèries primeres i els efectes directes i indirectes de la inflació, ens podríem trobar en una situació d’escassetat d’aliments i amb problemes de finançament, fet que afectarà especialment els països pobres.

Avui més que mai, hem de combatre aquesta política de cartó pedra en què estem immersos i de la qual no sabem sortir. I, especialment a casa nostra, em preocupa molt aquesta despreocupació que hi ha pel futur, com si res del que vindrà ens afectés.

Parlem molt, i massa crípticament, fent-nos una trampa constant amb el vocabulari per dir allò que no és o per fer veure que es fa allò que no es fa. Els polítics han arribat a la conclusió que el cost de dir la veritat és inassumible electoralment i, fins i tot, cosa que encara és pitjor, el cost de fer el que s’hauria de fer. I heus aquí que, per poca perspectiva que un tingui, s’adona que com a màxim es gestiona el dia a dia.

Diumenge passat ho vam veure a l’Hospitalet de Llobregat en la conferència d’ERC, en què el 97,24% dels assistents van aprovar la ponència oficialista i, atès que és un gir estratègic importantíssim, aquests resultats a la búlgara sorprenen. Com que els fets són escassos, fixem-nos en les paraules: que diguin “és on sempre havíem volgut ser” i que apel·lin al concepte perillós –si és que vol dir alguna cosa– de la “repolitització”, ens pot deixar indiferents. Oriol Junqueras sí que va dir una frase a la qual cal parar atenció: “L’autodeterminació [vull entendre-hi independència] va indestriablement associada a la millora dels problemes quotidians de la ciutadania.” I dic que és important perquè hom suposaria que d’aquí sortirien propostes de futur que ens portarien cap a aquests objectius lloables, però va quedar en l’anunciat.

Si voleu treballar realment pel país i millorar la vida, accelereu la transició energètica, per exemple. Feu-nos no dependents de tot allò en què depenguem d’altri. Però sigueu valents, perquè, tot i que és imprescindible, això no dona vots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.