Aquests últims anys de manca de llibertats i de restriccions, m’ha vingut al cap una frase de Voltaire, que Adolfo Suárez va repetir en diferents versions: “No estic d’acord amb el que vostè diu, però lluitaré perquè ho pugui dir lliurement.” El que unifica els dos bàndols és el seu concepte de censura. Ningú expropiarà responsables de l’OTAN pels seus afanys expansionistes des del seu mateix naixement? Algú qüestionarà les seves polítiques d’agressivitat i la mateixa necessitat que existeixi? No soc tan ingenu per admetre que la pau –com deia Bob Dylan– és el temps de carregar el fusell. El que no es pot acceptar és que els que han tensat tant la corda fins a trencar-la quedin com una ombra etèria al darrere de l’escenari, com a defensors de la democràcia.