Opinió

Tribuna

Que la tornada ens sigui lleu

“L’actitud amb la que tornem, el com encarem el nou curs, dependrà tan sols de nosaltres i si està a les nostre mans celebrar un nou curs, crec que val la pena fer-ho.

El final d’agost suposa per a moltes persones la tornada de les vacances. Un moment que per a algunes és un tràngol dur que cal gestionar per no topar amb aquella síndrome post vacacional que sembla que fa que ens acabem arrossegant per la vida, davant el mur que esdevé el setembre. I és que tot i que no podríem parlar de res patològic, sí que podem experimentar complicacions psicològiques que ens fan sentir desil·lusionades o desajustades durant uns dies o setmanes i que fins i tot poden fer que ens sentim menys capaces per a fer front al nou curs.

Un nou cicle que no podem oblidar que comença carregat d’avisos i de informació sobre una tardor molt complexa per una suposada recessió o desacceleració ( en els millors dels casos) econòmica.

De fet aquest final del període d’abundància tal i com el descrivia el president francès Emmanuel Macron, és un element més que es suma a un context que no podem oblidar que per si mateix ja venia ple d’esgarrinxades, per tot el que hem anat vivint aquests darrers anys.

De fet és esperable que un context com el que vivim acabi interferint en la nostra capacitat d’adaptació a la tornada a la quotidianitat. Per això és vital, que no ens oblidem de tenir cura de nosaltres i la nostra salut mental perquè el context enlloc d’alleugerir, ara mateix suma pressió .

De fet les vacances, si realment hem desconnectat de les notícies, les xarxes socials, la feina... suposen un període de descans on podem notar canvis en la nostra manera de comportar-nos i fins i tot de veure i entendre el mon. A vegades quan parem i mirem les nostres vides ( l’estiu és una bona oportunitat per a fer-ho), podem sentir que hi ha coses que no estan ben encaixades o veiem amb aquella clarividència que ens dona el aturar-nos, que hi ha certs aspectes de la nostra relaitat que hem de canviar. Alhora també amb una mica d’aire i perspectiva podem relativitzar altres situacions que en el dia a dia sumat a l’estrès quotidià dels nostres temps, s’acaben inflamant. I així des de la calma del descans ens adonem que son menys importat del que pensàvem. Però sigui com sigui és bastant probable que alguna cosa dins nostre s’hagi remogut durant les vacances. I aquí podem sentir alguns fils que queden sense travar. Calma...tot es farà.

Aquest final de vacances també pot tenir un impacte a nivell fisiològic com per exemple en la qualitat del son, el que també hem de tenir en compte per anar reajustant els horaris de forma gradual, sobretot si hi ha mainada a casa. Si ho fem progressivament evitem que el canvi sigui brusc amb el cansament que això implica i que pugui acabar desestabilitzant-nos emocionalment. Per tant podem avançar-nos a aquests moments i intentar reajustar determinats aspectes per trobar una readaptació fàcil i no una paret massa alta. Intentar per exemple prioritzar les activitats pendents abans de sentir-nos desbordades per la feina que ens està esperant. Establir un ordre clar, evitant que l’estrès ens paralitzi.

Reservar una estona per les aficions, per allò que ens omple hauria de ser quelcom obligatori. No renunciar a aquests moments que ens generen benestar i ens proporcionen equilibri, que ens ajuden a segregar endorfines i ens permeten sostenir-nos en el nostre dia a dia , hauria de ser tan importat que fins i tot hauríem de reservar franges de temps ala nostra agenda tal com faríem quan marquem un temps determinat per una reunió. Aquesta hauria de ser un dels màxim compromisos amb nosaltres mateixes. Realment aquests “moments per nosaltres” faciliten la tornada i permeten que no caiguem en la relació única entre els bons moments i les vacances i puguem disposar d’ aquests refugis emocionals escampats per la nostra quotidianitat al llarg de l’any.

Fem del nostre dia a dia un indret confortable, una realitat que valgui la pena ser viscuda i un aixopluc davant les tempestes externes que dissortadament ja hem viscut i que tal i com s’albira, és molt probable que n’arribin de noves. Al final amb l’actitud amb la que tornem, el com encarem el nou curs, dependrà tan sols de nosaltres i si està a les nostre mans celebrar un nou curs, crec que val la pena fer-ho. Els beneficis son tan evidents! I si no estem amb esma per celebrar gaire res, com a mínim intentem evitar que ens sigui un calvari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.