El Museu de Lleida encara: còpies

Estic d’acord amb els raonaments del Josep Vallverdú de l’altre dia quan ens va dir que les autoritats de l’Església no van tenir en compte el poble ni en el trencament del bisbat de Lleida ni en la reclamació d’obres, i també estic d’acord quan reclama còpies de les obres espoliades, ja sigui per exposar-ne algunes immediatament o per bastir futurs muntatges sobre la història dels 800 anys del nostre bisbat mentre no siguin retornades als seus salvadors, curadors i propietaris legals i morals.

Estic segur que el mestre Vallverdú tindrà més sort en la seva petició que no vaig tenir jo quan suggeria i insistia que, a banda del magnífic catàleg, es fes el mesurament exacte de les mides, volumetria i imatges d’alta qualitat de les peces exposades, algunes d’elles situades ara en museus llunyans, durant l’exposició L’esplendor retrobada, de l’any 2003, en commemoració dels 800 anys de la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.

Doncs això, quedem expectants.