Opinió

Una altra política

No soc polític, vaig estar en política i no en vaig viure. Regidor set anys a l’època predemocràtica, de Joventut i d’Obres (abans no hi havia urbanisme), el premi era un vermut un cop l’any. Vuit d’anys d’alcalde (87/95): el primer mandat sense sou i el segon, 12.000 pessetes (74 euros) al mes. Cada cap de setmana dos regidors estàvem de guàrdia, per si hi havia alguna emergència; les oficines municipals els dissabtes eren obertes per a la gent de caps de setmana o urbanitzacions. Cada divendres em desplaçava a Girona amb el secretari, en Joan Fradera, a escalfar cadires i gastar soles de sabates visitant les delegacions de la Generalitat. Ens pagàvem el cafè, el pàrquing i a voltes la benzina. Ni pensar-hi, de quedar-nos a dinar a càrrec de l’erari públic. El primer dinar institucional que va fer l’Ajuntament es va pagar de la meva butxaca, el cost dels regidors i les seves esposes; m’ho podia permetre. Ens movien les ganes de fer país, la il·lusió, l’esperit de servei i el desinterès econòmic personal. Malauradament avui preval la cadira, el sou, el partit i l’afany de poder. Recordo que el president Pujol va cridar un empresari emprenedor perquè es posés en política i li va dir: “Ara uns necessitem a vosaltres, més endavant ja crearem la classe política!!” Quina classe política? L’actual? Un bon amic meu, en Xavi Rossell (A. C. S.), alcalde de Sant Hilari, deia últimament: “Em fa vergonya haver sigut polític... No, vergonya no, desencís de veure la política actual. La nostra era una altra política, al servei del país, els veïns i els electors.”

Riudarenes (Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.