El microclima de Gualta

Gualta gaudeix d’un microclima marítim que s’agraeix tant a l’hivern com a l’estiu. El poble viu esbatanat de cara al mar sense cap més obstacle geogràfic que les dunes. Un gregalet matiner farà tapar-nos en el llit; o potser un vent de provences rebotit de les illes ens refrescarà el matí. A migdia, un toc fi de llevant no hi sol faltar. A la tarda ens acompanyaran el migjorn o el garbí. Per balcons i finestres un corrent d’aire vivificador s’esmunyirà dins de casa, visitant totes les estances, fins a escapar enjogassat pel cantó de ponent. Un llibre i bona música ens poden fer passar agradablement la tarda, sense ventiladors ni refrigeradors d’aire. Havent sopat, la marinada ens convidarà a seure a la fresca a la plaça, a la pista o davant la porta de casa. Compte quan bufi el xaloc des del cap de Begur, malson dels pescadors! Cal recollir i posar-se a redós. Ja ho diuen que el xaloc ho esvalota tot. El ponent, manyac, sovint herald de la pluja, però mai de temporal, ens durà expressions del Far i Rocacorba. Les llevantades s’acarnissen especialment amb el desprotegit poble de Gualta i un altre corredor muntanyós anordat ens aboca amb violència el mestral, més destructiu que la tramuntana, encara que menys fred.