Opinió

Com s’ha d’entendre?

Quan ets irremeiablement vell t’alleugeres de conceptes que durant la vida tens assumits com a inqüestionables, i com si estiguessis de tornada de tot te’n desempallegues, els abandones i comences a veure-hi d’una altra manera. M’incomodava, per exemple, cada cop que algú etzibava menyspreu vers el patriarcat, que deien que era la font i l’origen dels problemes que té la societat, i que el matriarcat és l’única i senzilla solució. I per què no? La vida seguirà sent vida amb qualsevol dels dos termes antropològics, el discurs social i econòmic d’ambdós serà calcat. D’altra banda, ara que les famílies són concebudes de maneres diferents, més complexes, aquells termes no són tan definidors com podien ser-ho abans. Mentre nosaltres, en el nostre món occidental, podem reivindicar matriarcats, a l’Afganistan es pot restaurar el patriarcat més radical; aquesta possibilitat ens desvetlla l’afany d’acusar, de ser redemptors dels afligits i d’assenyalar culpables, feina que sabem fer molt bé tots. Fa ben poques setmanes que el president dels EUA anunciava la retirada de tropes en aquest país i ningú (tan tranquils que estàvem tots, sabent que hi eren) sembla que s’esperava les conseqüències. La immediata, ràpida i incontestable victòria dels afganesos talibans sorprèn i descol·loca polítics i els seus assessors, i demostra que la decisió de Biden era la correcta. Li han donat la raó els 35 milions d’afganesos i afganeses que després de rebre milers de milions de dòlars, anys d’instrucció i consentir el malbaratament de milers de vides, en poques setmanes han recuperat el que eren abans, solucionant (imagino) el problema gros que tenien. No ho puc entendre d’altra manera.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.