Autopistes i insubmissió

L’1 de setembre Catalunya serà lliure (d’alguns peatges). Per no fomentar l’autoesclavisme he intentat usar poc les autopistes.

El 2012 la ciutadania va començar a dir “No vull pagar”, perquè algunes concessions eren a punt de prescriure; hi va haver campanyes massives i el suport d’alguns partits. Jo, que havia participat de la insubmissió a la mili, també feia el “No vull...” si era el cas, i he col·leccionat un munt d’arbitrarietats administratives: des de silencis a l’acceptació de les al·legacions, passant per multes de 100 euros del Servei Català de Trànsit, cobrats per embargament i amb recàrrecs (en llengua espanyola) a través de l’Agència Tributària. Com que no em canso de fer recursos administratius, l’Agència Tributària m’ha fet devolució d’alguna d’aquestes sancions.

Catalunya té l’amenaça d’altres autopistes, les elèctriques (si fa poc era al Pallars, ara és a les Guilleries).

He celebrat el final de la mili, ara el d’alguns peatges... però no em puc morir, queda tant per fer!