Però què feu?

Vaig començar a votar de gran, en tenia 46!, i mai abans ho havia pogut fer. No es podia!, tot i haver nascut en ple esclat d’una república democràtica, on el poble s’organitzava per ser governat mitjançant uns comicis on eren escollits els qui havien de fer-ho. Poc durà aquella glòria, atropellada sense pietat pels qui no volien ser manats de cap manera i els qui volien manar sobre tothom fos com fos. Aquests darrers, des del mateix govern, s’imposaren i encunyaren una frase, de desdeny, que recordo bé, deia: “Abajo los politicastros”. Aquesta frase, pintada en negre sobre les brutes parets dels bruts carrers de Barcelona, no se m’ha esborrat tot i l’amargor acumulada durant anys de “dictadura absolutista”, i fins i tot he pensat a vegades que jo també la diria, i ara és una d’aquestes vegades. Ho sento. He votat sempre Convergència, perquè he entès sempre el seu líder Jordi Pujol (i no he tingut pare que em fes “deixes” milionàries –en pessetes– a Andorra, una pena) i l’enyoro. Com és que avui ningú hi veu clar, com ell? Si tenim taula per enraonar, asseguem-nos-hi! I si hem de fer pinya amb el president –que és d’ERC–, doncs es fa, perquè és el president (i escollit democràticament!) i perquè defensa, igual que Junts, l’únic que tenim per defensar, la nostra Dignitat. Però què feu?