Una lliçó d’un immigrant
Com faig de tant en tant, vaig anar al caixer a treure diners. Soc dels qui encara els agrada pagar moltes compres en efectiu. Per aquesta raó, vaig al caixer automàtic. Allò tan fred i real. Vull dir que, sense la necessitat de dir ni bon dia, cobres diners del teu compte. No has de fer cap esforç d’educació ni de respecte. Vas completament a la teva. És tan fàcil realitzar aquesta acció, que de vegades et pots despistar a l’hora de fer un gest tan senzill com és recollir els diners que et vomita el caixer. I això em va passar l’altre dia. No vaig agafar els diners que m’entregava la màquina i vaig marxar. És a dir, que la persona següent es va trobar de cop 60 euros de regal! La meva sorpresa va ser que, quan ja era al carrer, un immigrant africà em va cridar i em va donar aquells diners perduts! Una lliçó d’unes persones nouvingudes que sempre infravalorem! Un crit a favor d’elles!
Llançà (Alt Empordà)