Opinió

Una broma?

El que els fa més mal a la resta de l’Estat espanyol és que els catalans tinguem una identitat pròpia i oberta, tot i estar sotmesos a les seves lleis. Que després de tant menyspreu repressiu encara no ens sentim part d’aquell país anomenat Espanya. Que aquest esperit patriòtic (català) després de tants anys d’ocupació, de tantes vulneracions de drets, de tants intents de menystenir la nostra raó de ser, el que més ràbia els fa és que tinguem un projecte col·lectiu de país de futur aglutinador i engrescador de tota la població, perquè tothom hi té cabuda. El vam presentar com un crit unànime d’un poble, perquè ens havien tancat totes les portes. Però no el vam portar a terme perquè, tal com havien anat les coses, ningú ens podia assegurar que en sortiríem indemnes. Sabíem que només era un pas perquè se sentís la veu popular, però els estaments governamentals i polítics estatals s’ho van creure. Tant és així, que van enviar les forces de l’ordre per impedir-ho, i aquí va començar la seva davallada de credibilitat internacional. Només els més ingenus pensàvem que votant l’1-O ja ho teníem a tocar o fet. Fins i tot jo em vaig deixar endur per l’eufòria col·lectiva. Perquè aquest gest ho va propiciar, tot i l’adversitat del moment. He d’agrair a tots els que van ajudar en aquell moment de conjunció entre tota la gent el fer-nos creure que tot és possible, encara que res és senzill.

Amb tot, la judicatura espanyola ha caigut tant que amb el seu entestament en la seva llei i la seva particular visió de la justícia (no acceptada pels altres països) denigren encara més la seva pròpia imatge a escala internacional amb el conseqüent menyspreu exterior.

Terrassa (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.