Opinió

“Veritat i reconciliació” (I)

Esgarrifa saber que no hi ha un pam de net enlloc. Però un cop més es constata tal fet. Posem aquest lamentable cas: pocs qüestionarien que el Canadà és un país ben considerat en l’esfera mundial, entre altres aspectes significatius per les seves credencials de garant defensor dels valors més preuats de la civilització occidental. I el seu govern –conservador o liberal– no perd ocasió d’advocar pels drets civils i humans i promoure les virtuts de la democràcia als fòrums internacionals de més alt rang. Una bona imatge, sens dubte, si no fos que pocs mesos enrere (i no pas per primera vegada) tota la nació va entrar en xoc per la macabra descoberta de nombroses fosses –que ja superen el miler– sense noms ni dates, de cossos enterrats, la majoria d’infants aborígens, prèviament arrencats de les seves famílies i tancats i maltractats en camps d’internament –eufemísticament anomenats residències escolars–. Molts per no sortir-ne ja vius, i els pocs supervivents havent vist pràcticament desaparèixer les seves llengües, els seus costums, les seves tradicions i la seva identitat.

Responsables majors: els poders de sempre: autoritats polítiques i govern de l’època, amb la connivència i patent participació activa d’algunes esglésies cristianes, a destacar la catòlica.

Canadà



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.