Sobreviu i deixa sobreviure

Estem en una amarga decadència que hem forjat o permès entre tots. Una crisi política, econòmica, social, ecològica, d’educació, de valors... Per culpa d’una deixadesa supina, de tantsemenfotisme, de ja ho arreglaran els altres, els polítics, els professors, les empreses...

Tenim els mitjans per viure sobradament i estem destruint els principis bàsics. Crèiem que estàvem protegits. Per qui? Per què? Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i ens trobem davant d’un futur que ja no és incert sinó preocupant.

Conviu i deixa fluir. Respecta i seràs respectat. Però no hi ha consciència del fet que el mal repercuteix en nosaltres mateixos. Pensar que el panorama és apocalíptic i no hi podem fer res augmenta els riscos de destrucció.

Però la gravetat és en tots els camps.

Un ampli sector de la població castellanoparlant resident a Catalunya sempre ha tingut preocupació per la imposició del català. I davant d’aquesta obsessió, d’aquesta por atàvica, que a vegades els ha automarginat, els catalanoparlants hem retrocedit per no ofendre, quan érem nosaltres els ofesos. És la nostra llengua la que està ferida. I malgrat la situació crítica en què se’ns menysprea encara els fem por. Inconcebible i intolerable.

Si algú s’ofega, li dones la mà o una puntada de peu? Però quina reacció podem esperar veient les sèries d’èxit actuals?

Sovint es valora més allò que hi ha a l’altra banda del planeta que allò que tenim al costat, i per tenir-ho no només destruïm allò sinó també el que ens envolta. Ho superarem?