Tardes de tardor

Els dies s’escurcen i, acostumada a fer coses fins tard –gràcies a la calorosa Barcelona tardoral–, em sorprenc quan a les 18.30 ja és de nit. Passejar pels carrers fa més mandra, però sempre podem entrar en una cafeteria i fer un cafè, un te o una xocolata calenta. Quedo per anar-hi amb un amic d’aquells que veig ocasionalment, per explicar-nos com portem els primers mesos de rutina i si estem complint els propòsits que ens vam fer al setembre.