El lector escriu

Llei de ferro espanyola contra el president Puigdemont

La croada política del president Puigdemont des de l’exili a Bèlgica ha comportat un relat del procés durant quatre anys que l’ha fet ser un polític perseguit per una Espanya demofòbica i vivint una realitat gens fàcil per les contínues rebregades de sol·licituds del jutge Llarena d’extradició per tancar-lo a la presó com una obsessió de fer caça major. Aquest odi polític al president Puigdemont l’ha estès a les persones rellevants del seu voltant, com ara a l’advocat Boye i darrerament al professor Josep Lluís Alay, inventant delictes judicials de ciència-ficció. Recordo ja el 1979 Maria Aurèlia Campany, escriptora i periodista, que en un dels seus articles deia: “¿Cuándo saldremos de este campo de concentración? Me sorprende vivir todavía a merced de no sé quién, de un delito no sé cual, obligada a defenderme de no sé qué, porque vete a saber si este artículo que escribo también es un delito. Y sorprenderse de lo absurdo, del abuso de poder, de la indefensión de un ciudadano normal que pasa por la calle será también un delito, y me encontraré en la puerta un policía que me dirá: «Policía, no se espante», y yo le diré: «No me espanto, me sorprendo, porque aún no me he curado de mi sorpresa, y no me he acostumbrado a vivir en un campo de concentración, ¿Hasta cuando»?” Ho sento per ella si ens està veient des d’algun lloc celestial, però encara millor, perquè res no ha canviat.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia