Qui dia passa, any empeny

Aquesta dita a les nostres contrades es fa servir molt i podria ésser sinònim d’anar fent via, però en el fons té un regust de conformació i impotència. En el panorama polític actual del país, ens estan donant un munt de glans per fer-nos cagar roures, i n’hi ha tants de plantats que Catalunya comença estar a l’ombra. Si no fos pel nostre ADN de lluitadors, treballadors amb iniciativa i agosarats, hauríem reculat molt més del que ho estem fent. I pensar que havíem sigut la regió mirall d’Europa. Però, siguem clars, anem perdent corda. Quantes promeses de milionàries inversions dels governs, tant del PP com del PSOE, han quedat sols en això, en promeses, i el pes del 155 segueix esclafant. L’honorable president Aragonès va a Madrid i diu que no hi haurà una segona oportunitat per a la taula de diàleg, però, valga’m Déu, si no hi han posat ni les tovalles! Avui per campanyes electorals, demà per la pandèmia, total anem fent qui dia passa, any empeny, però tothom content, els polítics amb la seva cadira i el seu sou. I per acabar d’adobar-ho hem de descobrir sous pagats i no treballats. Què ens han de dir? Que seguim menjant glans i ells tots plegats anar cagant roures?