Diversitat, afectes, currículum

Trenta-tres adolescents de 16 anys i una hora a la setmana per a tutories individuals i familiars (mitja hora de cada). Escombro amb la mirada la columna d’observacions de la llista de classe: TOC, TDA-H, dislèxia, discapacitat auditiva, depressió, ansietat, retard greu de l’aprenentatge, trastorn de l’espectre autista. Fa 24 anys que soc tutora i puc assegurar que, amb aquesta diversitat, l’únic camí que possibilita l’aprenentatge és un treball profund i triangular (joves –individualment i amb el grup classe–, famílies i equip docent-professionals externs) per construir els ponts de confiança que permetran l’accés al coneixement. L’establiment del vincle a tres bandes deixa clar que el malestar no és benvingut, protegeix contra l’assetjament i és garantia de la seguretat afectiva que cal per voler aprendre. Però per construir-lo necessitem aire. Temps per a l’autoconeixement, per al reconeixement de la pròpia vulnerabilitat, per aprendre a demanar ajuda; per conèixer els altres i validar les seves pors; per aprendre a donar valor a la col·lectivitat; per corresponsabilitzar-nos dels afectes; per entendre que “soc perquè som”. Cal cultivar un clima basat en la cura i en les relacions d’ajuda per cobrir les necessitats afectives, punt de partida per aspirar a les intel·lectuals. Sempre ho he fet així, però ara ho escric perquè quedi clar que el que pot semblar un desplaçament del currículum, mai ho és, perquè prioritzar les persones és prioritzar el currículum.