La violència ha esclatat ara

Novament, a Palestina i Israel; dues societats majoritàriament religioses, amb el mateix Déu d’Abraham, Isaac i Jacob; i no oblidem la guerra a Ucraïna per la invasió de Rússia, dos països cristians ortodoxos. Com pot ser que compartint una mateixa fe en un Déu creador de vida i salvador de tot mal s’arribi a aquests graus de violència? Quin paper té, llavors, la religió en la societat si hi ha espai per a tant d’odi? També al nostre país quin lloc ocupa la religió en defensa de les llibertats i els drets dels ciutadans? La religió seria un poder fàctic del poder establert? Només un sistema de creences lluny de la realitat? Només un marc explicatiu de l’existència? Un mecanisme de control de la població? Només un simple hospital de campanya? Només un espai de cohesió social? La religió ha de ser neutra en qüestions temporals? No hauria de ser un lloc de promoció humana, de tots els drets humans, promotora dels valors que fan possible la vida: de pau, justícia, llibertat..., i també de la dignitat dels pobles? La religió hauria de ser un fre a la guerra; on hi ha religió no hi ha violència, hi ha objecció de consciència, hi ha pacifisme.