S’està morint el català?

Vaig a comprar un cafè a Barcelona i no m’entenen si parlo català. Torno a la meva escola de tota la vida i no sento un sol nen parlant en català. Començo pràctiques en un lloc nou i ni una sola persona em parla català, tot i ser tots de Barcelona i voltants. Tot això resulta en el fet que quan conec algú comenci la conversa en català, i tots sabem que les primeres frases en una relació acaben dictant la llengua en la qual s’efectuarà els futurs diàlegs amb aquella persona in aeternum. Em resulta fins i tot incòmode entrar a una botiga i fer una pregunta en català, per por que no m’entenguin i crear una situació incòmoda. El pas de l’escola a la universitat va ser tot un xoc pel que fa a la temàtica. Al meu poble, sempre havia parlat català amb tothom i a l’escola amb els amics, també. Una vegada vaig començar a fer vida a Barcelona, em vaig adonar que allò no era l’habitual en tots els indrets de Catalunya. No és curiós que a la capital catalana sigui on menys sento el català? Sincerament, crec que el català no és moda. Avui en dia, les generacions més joves parlen el castellà perquè és el que escolten a les cançons i a internet, on passen tantes hores. És normal que llavors els surti parlar el castellà, és d’on tenen més referències que els ressonen. Parlar català és el que em surt més fàcilment però últimament s’ha convertit també en una decisió política. La clau està en les generacions més joves i les futures i, per tant, en els artistes i creadors de contingut catalans perquè tornin a posar el català de moda.