Artsakh i franja de Gaza

Les guerres es fan per assolir un objectiu, generalment per una motivació econòmica. També n’hi ha altres, de tipus geoestratègic. Què tenen en comú les invasions consecutives de l’Azerbaidjan respecte a Artsakh (nom armeni que correspon al nom híbrid, amb el qual el coneixem a Occident, de Nagorno –en rus, ‘alt’ o ’zona de muntanya’– Karabakh –en turc, ‘jardí negre’–) i la d’Israel contra l’anomenada franja de Gaza? Tant Artsakh –territori amb una cultura armènia i una parla o variant pròpies forjades al llarg de 5.000 anys d’història– com Gaza –habitada també de fa mil·lennis per palestins, actualment cristians i musulmans– estan patint ni més ni menys que el desig d’anihilació per part dels estats invasors, un extermini, una substitució ètnica. En virtut d’un acord de rendició de les seves autoritats, que s’han vist obligades a fer-ho per manca de suport del govern de la veïna República d’Armènia, a Artsakh la majoria de la població armènia que no vol viure sota domini àzeri –els nadius de l’Azerbaidjan són diversos pobles turcs que foren islamitzats pels turcs otomans, com ara els lèsguics–, ja ha fugit, i el govern de l’Azerbaidjan preveu, si encara no ho ha fet, substituir les esglésies –la de Dadivank, tan antiga com del segle I!– per mesquites, i portar-hi població musulmana turca i siriana, que ara malviu a Turquia en condició de refugiada. Israel té intenció de fer el mateix a Gaza. Que jo sàpiga, les neteges ètniques –com la que varen dur a la pràctica Hitler i Goebbels durant la Segona Guerra Mundial– són prohibides per la legislació internacional.