‘Spain is different’

Miura 1. Hilarant. Sí, resulta hilarant que Espanya hagi denominat la seva primera aeronau espacial amb el nom d’una ramaderia de toros, per més selecta que sigui. I no ho dic pas pel pobre animal sinó pels “il·luminats” que han decidit retre homenatge a la tauromàquia, probablement “l’art” més ignominiós que es realitza / perpetra arreu del món. Perquè mira que hi ha celebritats –malgrat els seus clarobscurs– que haurien representat amb més esplendor la idiosincràsia espanyola (o part d’ella): Cervantes, Lorca, Goya, Velázquez, Gaudí, Picasso, Dalí, Ramón y Cajal, Nadal, Gasol... I si no volien crear greuges culturals, podien haver optat per personatges de ficció o llegendaris: Don Quijote, El Cid, Capitán Trueno... O també se’ls podia haver acudit l’opció de feminitzar l’elecció reconeixent dones insignes (encara que menys mediàtiques) com Clara Campoamor, Agustina de Aragón, Dolores Ibárruri (“La Pasionaria”)... Però res de tot això ha inspirat els “llumeneres” que han considerat que torturar –amb escarni i públicament– un ésser viu (altament) sensible per a provocar l’èxtasi de l’espectador és motiu d’orgull i enaltiment patriòtic. Malgrat tot, no pretenc criminalitzar els amants de la tauromàquia i vull creure en un aforisme de Rabindranath Tagore: “Els homes són cruels; l’home és bo.” Desig o realitat?