“Els fills de Berlusconi”

Llegeixo que els fills de Berlusconi, degudament aconsellats pels mandarins de l’anomenat “art contemporani” –gargots i esoterismes abstractes–, fan fàstics de les obres d’art –figuratives, ai!– que el seu pare adquirí en gran nombre pel fet que li agradaven. A més a més, per si això no fos prou per tal de ridiculitzar-lo i desacreditar-lo als ulls de la ciutadania, ara també neguen el pa i la sal a les noies a les quals Berlusconi els va assignar 2.500 euros mensuals mentre visquessin pel fet que les seves imatges van quedar públicament danyades per haver participat a les festes “bunga-bunga” que ell organitzava. I per si això no fos prou, els desdonen els pisos en què algunes d’elles gaudien el privilegi de viure-hi gratuïtament als afores de Milà. A tot això, acabo de llegir el llibre La chambre des dupes, de Camille Pascal, en què descriu el Versalles del rei Lluís XV, l’amistançada del qual durant una colla d’anys acaba sent arruïnada, humiliada i menystinguda pels prohoms de la cort i el seu clergat, com ara ho procedeixen a fer els fills de Berlusconi amb les noies amb qui el seu pare gaudí plenament, talment un meravellós conte extret de les mil i una nits... En ambdós casos cal subratllar el menyspreu envers les dones dels qui finalment aconsegueixen remenar les cireres...