Dos pobles, dos estats

Estimo i admiro el poble israelià per les meves arrels, però alhora no menyspreo els ciutadans de Palestina, mai més ben dit, els dono suport incondicional per poder formalitzar i construir un estat. La mort en guerra de cents de pares i mares ha deixat com a mostra moltíssims orfes que s’hauran de buscar la vida per si sols. Hamàs els dona aixopluc, casa, escola i formació militar per a ser uns bons terroristes. Com més orfes, més Hamàs, i el conflicte s’eternitzarà. Aquesta guerra s’ha d’acabar perquè la pau restableixi aquells ponts que des de l’any 47 del segle passat es van enderrocar. El poble palestí té uns drets que Occident no pot menysprear. Unes terres avui en mans de l’estat israelià i pobles ocupats per Israel. Un poble exiliat i com a únic equipatge la misèria de l’abandonament. L’Iran ven armes a Hamàs a preu de rebaixes donant-los suport incondicional, mentrestant la guerra continua. No regnarà la pau fins que no es constitueixin dos estats.