I què, si es trenca?

A la nació castellana i en part de la resta de nacions d’aquesta península, molta gent està capficada en la unitat d’Espanya i tenen por que es trenqui. I què, si es trenca? Des de la caiguda de l’Imperi romà no hi ha hagut segle que no hagin variat les fronteres. Altres unitats de destí universal s’han trencat i la vida ha continuat plàcidament. No es va acabar el món quan l’Imperi turc es va reduir a la República de Turquia, ni quan es va trencar la unitat de l’URSS. També va passar a millor vida la unitat de Txecoslovàquia, que ara són Txèquia i Eslovàquia. I tan feliços, ells. Per tant, si algun dia Euskadi, Catalunya o altres assoleixen la independència, la resta de l’Estat continuarà sent Espanya i no s’acabarà el món. Ni tan sols si Espanya es reduís a la República de Castella. Per tant, superem aquesta obsessió malaltissa de la unitat de destí universal d’Espanya i acceptem que el dia que s’hagi d’acabar s’acabarà i la vida continuarà.