En la llengua fallem per tot arreu

Els culpables de la davallada de l’ús del català som els mateixos catalans i el govern de Catalunya. Una llengua és útil i viva si s’usa. Els catalans només la usem entre catalanoparlants, rarament amb castellanoparlants i mai amb els nouvinguts, que la parlarien si ens hi adrecéssim. Hem perdut l’autoestima. El govern i molts ajuntaments no es preocupen pel compliment de la normativa vigent i permeten que hi hagi casos de discriminació del català. Sobretot pel que fa als establiments comercials. També hi ha molts joves, que no són nouvinguts, que no el saben ni parlar. Les campanyes per la llengua, si n’hi torna a haver, no han de ser com fins ara, estèrils. Han de ser intel·ligents i pensades no per filòlegs, sinó per psicòlegs. Perquè del que es tracta és de fer entendre a tothom que el català cal, sense submissió, enaltint-lo i amb orgull. Que és la llengua de tots els catalans. Que és una llengua mil·lenària i moderna, molt rica, tan vàlida com qualsevol altra i que ens fa únics i diferents al món. I aquests són els grans atractius.