Opinió

Per què he de votar?

“Quan hi ha eleccions, s’ha d’anar a votar; si tu no votes, d’altres voten per tu”

El meu avi em va dir: “Quan hi ha eleccions, s’ha d’anar a votar; si tu no votes, d’altres voten per tu.” M’ho deia el juliol de 1947. Fa, doncs, 76 anys, i no ho he oblidat mai. S’havia convocat el referèndum de la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado. Segons aquesta llei, “España se constituye en reino”. També establia que el successor de Franco seria proposat per ell mateix. De manera indirecta, obria la possibilitat al retorn de la monarquia borbònica.

L’avi va votar, però abans prengué totes les precaucions possibles. Va anar al col·legi electoral i va recollir dues paperetes, una amb el sí i l’altra amb el no. A casa les va comparar detalladament. Eren molt similars, però la del sí tenia el paper un xic més gruixut. Això feia que el tacte fos diferent i que la transparència també. Per tant, va deduir, era impossible votar no sense que els membres de la mesa i els policies que els feien costat se n’adonessin. Va optar pel camí del mig: agafà un vot del sí i ratllà el text imprès per escriure-hi a sobre un no. Ara no us sabria dir si aquell vot arriscat, estudiat, suat del meu avi va comptar com a sí, com a no o com a nul. Per l’avi, republicà de tota la vida i represaliat, era un no rotund. Direu: i què? Si el 93% dels vots sumarem com a afirmatius, pel 4,7% de negatius i el 2,3% en blancs o nuls? Quina importància tenia aquell vot de l’avi? A veure: sobre la pregunta del referèndum, cap. Sabíem tots el resultat des que es va convocar. Valor estadístic? Ínfim: només podíem dir que un 7% dels votants havien aconseguit expressar d’alguna manera la seva disconformitat...

–N’està segur? I si el règim ja tenia els resultats previstos a la búlgara, i no li convenia de cap manera un 100% de vots positius?

–Potser té raó. Vaja, segur que té tota la raó. No hi ha cap seguretat que es comptessin els vots emesos. Cap. Però tothom sabia que votar era obligatori i també sabia que era més obligatori votar sí.

–Llavors, torno a preguntar, de què servia el vot del seu avi?

–Sembla mentida que no ho hagi entès. En primer lloc i sobretot, votar serveix a un mateix. És un acte d’afirmació personal, és l’exercici de la sobirania (encara que no sigui reconeguda). Aquell vot em serveix a mi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.