Opinió

El premi Agustí Juandó i Royo

En aquesta edició els premiats han estat els cinc alcaldes de la Catalunya Nord

Ahir, divendres 8 de setembre, a les 12 del migdia, en un entorn magnífic com el del monestir romànic de Santa Maria de Vilabertran, es va celebrar l’acte d’entrega del XVII Premi Agustí Juandó i Royo, que anualment concedeix el Consell de l’Advocacia Catalana, per iniciativa de la seva comissió de llengua, de la qual també forma part el Col·legi de l’Advocacia de Perpinyà.

En aquesta edició els premiats han estat els cinc alcaldes de la Catalunya Nord: Nicolas Garcia (Elna), Maria Costa (els Banys i Palaldà), Grégory Marty (Portvendres), Samuel Moli (Sant Andreu de Sureda) i Jean Louis Salies (Tarerac), per la seva defensa de l’ús del català als plens municipals i la seva fermesa malgrat les decisions judicials contràries.

Agustí Juandó i Royo era un advocat de Caldes de Montbui que va fer-se càrrec de l’Audiència Provincial de Barcelona, nomenat pel conseller de Justícia del govern de la República, i va implementar l’ús del català en els escrits judicials, fet que el va portar a ser afusellat el dia 9 de juliol del 1939 a la matinada al camp de la Bota.

L’acte d’ahir a Vilabertran té quelcom especial que el diferencia de la resta d’edicions d’aquest premi, no només pel contingut simbòlic de qualsevol reconeixement als catalanoparlants de la Catalunya Nord ni per l’efecte (nul) que tindrà a l’Estat francès. És quelcom invisible, una sensació, un fil que enllaça les paraules, que encadena els accents de sud a nord, que teixeix complicitats i desperta consciències sense sorolls, un sentiment que ens referma en la defensa de la cultura, la riquesa i la diversitat davant la intolerància i la intransigència dels Estats.

La tasca d’aquests alcaldes i alcaldesses –com els del llogaret gal de l’Astèrix i l’Obèlix– és feixuga i mereix tot el nostre suport; si a l’Estat espanyol es vulneren drets lingüístics malgrat el reconeixement de les llengües pròpies de cada territori i l’existència de lleis que les protegeixen, imaginem-nos la feinada que suposa enfrontar-se a un Estat que ni tan sols les reconeix. Tant de bo, a més del premi, els poguéssim oferir un glopet de poció màgica!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.