La manifestació de dilluns va trencar el plat bonic a l’unionisme i l’unionisme emmascarat. D’aquí plorava la criatura quan es varen atrevir a provocar amb una xifra d’assistents menor a la que havien donat l’any passat. I d’aquí plora la criatura quan premsa, audiovisuals i xarxes unionistes graten i graten a la recerca de fórmules que engargallin el relat que els independentistes són pocs i molt barallats entre ells. Sibarites de la llepada de cul als de l’olla hi afegeixen un tercer element d’anàlisi. Pocs, barallats i tan excloents que l’11-S ja no és la Diada. Ara, per ells, ho és Sant Jordi. A l’estil de com l’aeroport del Prat és l’aeroport Josep Tarradellas. De les tres bestieses, es fa molt difícil dir quina obliga a estar més llosc per mantenir-la sense enrogir. Que érem pocs és mentida. Mentida podrida, diria l’àvia Neus. Que els independentistes s’han apropiat la Diada és del nivell que Madrid i Barça s’ han apropiat de la lliga perquè tenen més seguidors que els altres equips junts. La que és d’una mala bava que fa pena i riure és la que l’independentisme està barallat. És clar! Només faltaria! Com ho està l’unionisme espanyolista! Que trenquen pinyons i es donen el morro pel carrer, els del PP amb els del PSOE, amb els de Vox, amb els de Sumar i amb el que queda (si és que en queda res) de Cs? Com deia dilluns, la foto de l’11-S els cau com una puntada de peu a la boca de l’estómac. Si no som independents, l’any vinent hi tornarem.