Opinió

A la tres

L’equilibrista Feijóo

“ Hi havia manifestants despistats que quasi no sabien de què es queixaven o què defensaven. Només destil·laven odi contra Catalunya

Aznar instava diumenge a la mobilització ciutadana contra l’amnistia mentre l’ovacionaven milers de persones que havien viatjat a Madrid en un autocar gratuït, que lluïen pancartes repartides estratègicament per la organització –amb faltes d’ortografia incloses– o bé banderes catalanes i espanyoles que també es distribuïen de franc entre el personal per donar el color que de manera natural la protesta no tenia. “Tots els que tinguin veu, que l’aixequin”, deia l’expresident en un acte artificial que no tenia res de popular i sí molt de manipulat. A preguntes dels periodistes, hi havia manifestants despistats que quasi no sabien de què es queixaven o què defensaven. Només destil·laven odi contra Catalunya. Era l’únic nexe d’unió que els agermanava, dirigits de manera orquestral per un partit polític que intenta a la desesperada aconseguir una presidència que només podria tenir a l’abast amb mètodes impurs, des del punt de vista democràtic. Quina contraposició tan gran amb les mobilitzacions independentistes, que neixen de la voluntat popular d’expressar un sentiment al carrer i que obliguen els partits a anar a roda si no volen perdre el ritme de la gent. L’antítesi del que vam veure diumenge a Madrid.

A l’aspirant Alberto Núñez Feijóo, li va tocar el paper de la trista figura. Envoltat de voltors provinents del passat i del futur, intentava fer equilibris de cara a la platea amb un joc esquizofrènic. Per un costat, gallejava i vestia amb orgull la derrota com un sacrifici per la seva ferma lleialtat a l’Estat: “La igualtat dels espanyols està per sobre de tot, encara que em costi la presidència”, deia amb to messiànic. Però, per l’altre, feia un crit a la desesperada apel·lant als “socialistes descontents” i incitant-los al transfuguisme per aturar el que sembla inevitable (amb permís dels partits independentistes, evidentment!). Un autèntic fracàs, l’intent del PP d’intentar que la mobilització al carrer faci descarrilar el debat polític de l’amnistia. Si l’acord s’esguerra, mèrit seu no serà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.