Opinió

‘Hispanitats’ a Farners

Turon li remarca que s’ha demostrat “als ulls dels que encara no hi vegin, qui són ells i qui érem nosaltres”

Avui, dia dels hispans que celebren colonitzacions antigues i actuals –i sempre altius–, recordarem l’epistolari Correspondència clandestina que els colomencs Josep Casadellà i Quim Carreras, arxiver, han maldat perquè sortís a la llum. Concretament remarcarem una frase, escrita un 14 de novembre de 1940 per Josep Turon i Mir al seu amic Josep Alsina. Tots dos colomencs, tots dos presidiaris republicans. Alsina, condemnat a quinze anys de presó, rebia les cartes clandestines del seu amic per conductes establerts entre ells. Turon, exalcalde de Santa Coloma, condemnat a mort malgrat els nombrosos testimonis aportats al judici militar sobre la seva innocència, va malviure durant dos-cents noranta-un dies a la “nevera”. Així anomenaven els condemnats les dependències de la presó de Girona on aguantaven la respiració cada vespre que sentien arribar el “motorista” amb els noms dels designats per a l’execució d’aquella nit. Dos-cents noranta-un dies –compta’ls un a un, lector– de cruel degoteig, de sàdic suspens, per part dels qui, amb la històrica mentalitat del conquistador, no en tenen prou amb la victòria sinó que també volen el trepig, la humiliació. Turon ho va suportar amb gran enteresa. Ell mateix explica que restava més o menys tranquil. Primer, “gràcies a la filosofia” (heus aquí un segon Boeci mil cinc-cents anys més tard: el republicà, per bé que no religiós com el patrici empresonat, també va trobar la consolació en el pensament). En segon lloc, “per tenir ja la pell morta en això de tenir-la en perill d’ésser foradada”. Reflexió i humor, dues vies d’abstracció per resistir el desig del botxí de desmuntar-lo mentalment abans de commutar-li la pena. Durant aquell parèntesi de no-vida, a un altre presoner no el van deixar sortir ni unes hores per poder enterrar la seva filleta de set anys. Això motiva la carta del 14 de novembre: Josep Alsina li havia recordat que, durant la guerra, ells van permetre a un declarat feixista sortir temporalment tan bon punt es va saber que la seva dona havia de ser operada d’urgència. Turon li torna resposta amb el comentari que em sembla destacable. Li remarca que s’ha demostrat “als ulls dels que encara no hi vegin, qui són ells i qui érem nosaltres”. Una distinció que avui, dia dels hispans altius, es revela de plena actualitat. Mai no canviaran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.