Editorial

La falta d’una harmonització fiscal

El pagament d’impostos és un pacte no escrit entre la ciutadania i els governs que garanteix el funcionament de les societats democràtiques: aportem diners a l’estat i a canvi aquest ens proporciona assistència i benestar. Per tal que el pacte no es trenqui i la gent no perdi la confiança en el sistema cal assegurar que es compleixi la justícia fiscal en relació amb els més rics i que s’evitin greuges entre els diferents territoris, però, desgraciadament, ni en el primer aspecte ni el segon l’Estat espanyol està a l’altura. Pel que fa a Catalunya, a més, s’hi afegeix la circumstància que els impostos cedits serveixen indirectament per suplir un sistema de finançament ineficaç que, afegit a l’incompliment de les inversions públiques, situen el nostre país en un clar desavantatge en relació amb comunitats, com Madrid o, no cal dir-ho, el País Basc. En aquest sentit, crida l’atenció que es faci tants escarafalls al voltant de la negociació de l’amnistia, amb l’argument que es pot vulnerar la igualtat entre els ciutadans de l’Estat i que, en canvi, s’hagi normalitzat plenament el concert econòmic basc o l’efecte capitalitat que proporciona a Madrid ingressos extraordinaris.

És en aquest context de desori que sorgeix el debat al voltant de l’existència de l’impost de patrimoni, que ja no existeix a la majoria de territoris governats per la dreta i que, en canvi, a Catalunya es manté. Els experts no s’hi posen d’acord. Molts indiquen que la majoria de països descarten aquest impost perquè no proporciona suficients ingressos i suposa un efecte de desmotivació inversora; però és que no es tracta només d’aplicar criteris tècnics sinó, sobretot, polítics. El govern de Catalunya considera convenient mantenir-lo recordant que els models dels països nòrdics en qui ens voldríem emmirallar tenen una pressió fiscal molt més alta. És en aquesta mateixa direcció que el govern espanyol ha plantejat l’impost a les grans fortunes o també a les entitats bancàries, buscant una certa redistribució de la riquesa que repercuteixi en millors serveis públics. Però la falta d’una harmonització fiscal al conjunt de l’Estat i d’un finançament just ens aboca a pagar més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.