Opinió

Mirades

El llegat de Miquel Casals

El que serà la botiga de bicicletes més emblemàtica del món ha deixat moltes nits sense dormir el seu propietari

Quan parla de l’Odèon, una sala de ball amb columnes que sostenen un palauet alfonsí, el seu propietari, en Miquel Casals, hi posa passió. La seva empresa té altres propietats a Girona, però l’Odèon és el seu projecte personal, aquell que vol llegar als seus descendents i a la ciutat. Per això el va comprar el 2015, hi ha fet una gran inversió i va descartar propostes de compra. És el seu projecte i hi ha deixat temps i diners. I li ha portat maldecaps. “He passat moltes nits sense poder dormir”, assegura. Com també diu que mai no s’ho ha plantejat com un negoci. “És el més transcendent que he fet i rehabilitar l’edifici i tornar a donar-li ús és un repte que m’ha fet gaudir i alhora patir a mesura que han sortit entrebancs.”

La sala de l’Odèon fins fa quatre anys eren dos antics tallers, un de fusteria i un de cromats, separada per un tempanell de planxa que feia irreconeixible la forma singular de la sala de ball, ara diàfana. Es pot apreciar la forma de ferradura típica dels odèons, molt de moda a Europa al segle XIX, amb les llotges sobre les columnes, de fosa, ara segures i fetes a imatge de les poques que quedaven. El terra antigament fet de taulons de roure en contacte amb la terra estava totalment malmès. Es va decidir fer una gran llosa de formigó que dona estabilitat al conjunt. La sala té uns deu metres d’altura, amb 400 metres de superfície i al fons hi ha la volta de l’escenari, on es col·locava l’orquestra. En el seu moment els antics propietaris van necessitar més espai i van guanyar-lo excavant sota el carrer fins a arribar a la paret del seminari. La rehabilitació és molt fidel al disseny original de la finca. Hi ha elements nous, o no tant, com una escala de cargol que en Miquel va salvar del pis que li va vendre a Lance Amstrong al carrer de la Força, 4. Era perillosa per als nens i el ciclista la va fer treure. En Miquel la va guardar durant un quart de segle i ara lluirà a l’Odèon.

En Miquel explica amb passió els dos pisos de llotges ara amb estructura metàl·lica i de formigó que es van poder construir segons el plànol trobat. Abans eren de fusta i els diferents usos del local les van fer desaparèixer. S’han replicat columnes i barrots de les baranes de ferro, a la foneria Voragran de Cassà de la Selva, i s’ha instal·lat un fris de fusta a tot el volt del perímetre, fet a partir d’una peça supervivent de l’antic teatre. Els restauradors Joan Güell i Imma Badosa treballen a les pintures murals del fons de l’escenari. Vol reconstruir la imatge de fons de la dreta, que va caure en un incendi que va devastar aquesta part, conseqüència d’una guspira d’un correfoc l’any 1992. El problema important es troba sota la volta del carrer. Allà les pintures estan malmeses per la humitat i en Miquel vol restaurar-les, “però fer-ho sense impermeabilitzar la via pública és perdre el temps”. Demana implicació a les institucions, però a dia d’avui no hi ha voluntat d’ajudar-lo. Aviat començarà la reforma de la façana. El procés de rehabilitació i restauració va endavant. L’Odèon s’ha salvat. Serà una botiga Velodrom, la més potent del món on exposar bicicletes, però també un espai on prendre un cafè o passar-hi estones. Serà el llegat de Miquel Casals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.