Opinió

Elogi a la dona pagesa

Gràcies a elles s’ha fet el possible perquè la vida i les condicions de les dones, les seves filles i netes, siguin millors

Anys quaranta o cinquanta en una masia catalana qualsevol. Una dona treballadora, valenta, amb destresa per les feines de la llar, que custodia el bestiar, que porta l’hort, que cuida la mainada i la gent gran que viu a casa i tantes altres tasques poc reconegudes. Una dona que segurament amb prou feines havia pogut anar a l’escola i que l’aprenentatge anava enfocat a la seva futura condició d’esposa i mare. De ben jove ja se li havia inculcat que la seva funció vital era tenir habilitat en les feines de la llar per poder portar una casa, quan arribés el moment de casar-se, amb sacrifici i molt de treball. El llibre La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60, de M. Teresa Castelló Bou, diu: “La mentalitat patriarcal considerava la dona un ésser inferior que sempre havia de ser propietat d’algun home: mentre era soltera, pertanyia al pare; i quan era casada, pertanyia al marit. I encara, quan esdevenia mare, sense deixar de ser del marit, es devia als fills en cos i ànima.” Què ens queda encara, d’aquesta remor ideològica que de manera subtil i lleu encara ens perdura en la nostra memòria heretada? Unes dones que representaren unes peces fonamentals, sovint el pal de paller, en el laboriós engranatge de cuidar la terra, el bestiar i els seus. Ara cal reconèixer la gran tasca que varen realitzar, les martingales que van haver de fer per satisfer totes les necessitats de la gent del voltant i alhora buscar-se el seu espai per ser felices. Una tasca encomiable, s’hi ha de donar reconeixement i veu, ja que varen ser peça fonamental de la història del nostre país. I alhora una enorme gratitud perquè segur que gràcies a elles s’ha fet el possible perquè la vida i les condicions de les dones, les seves filles i netes, siguin millors. I transmetre una manera de fer diferent perquè aquesta xacra que els va tocar viure, pel simple fet de ser dones, s’hagi anat deixant enrere i cada vegada més es tingui la llibertat de ser el que es vulgui ser. I esperem que les pageses d’avui –algunes han esdevingut portaveus de la revolta pagesa que estem vivint– puguin fer de la seva vocació una manera molt digna de viure, una manera sostenible de cuidar la terra i alhora una manera de trencar tots els sostres de vidre que encara perduren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.