La Caixa, dels morts, en fa negoci
Ara que tots els periodistes parlen de Rubalcaba, escriuré sobre La Caixa, que ha guanyat 1.228 milions d'euros fins al setembre. Tota la vida, i quan dic tota vull dir fins al dia que van morir, els meus pares han treballat amb La Caixa. I dic treballat perquè ha estat aquesta entitat bancària l'única que els meus pares han utilitzat per guardar els quatre duros que han fet amb la suor del seu treball, on han domiciliat els seus rebuts, on han cobrat la misèrrima pensió de jubilació i de viudetat, on han contractat allò que la gent gran diu “a termini fix” i, a canvi, han rebut el calendari anual de fotos maques que la meva mare penjava cada any a la cuina (mig d'amagat, també n'agafava un per a mi i el meu germà); algun bolígraf amb el logo de Miró i para de comptar: un cop, una estació meteorològica de sobretaula. La Caixa els ha cobrat fins a la darrera comissió (de manteniment, de liquidació, per tenir la llibreta) i els ha descomptat els interessos corresponents sense pietat. Ara, La Caixa, per obtenir el certificat de saldos pertinent per tramitar tota la paperassa testamentària, ha carregat al compte de la mare 60 euros. Pregunto a l'oficina, que m'ho aclareixen. Traduït és el següent: per pitjar (clic) una tecla d'ordinador per fer aquesta gestió i imprimir un full, La Caixa, dels morts, també en fa negoci. No vull que cobrin a la meva mare ni un euro per haver-se mort.
