Patriotes

S'omplen la boca dient que treballen pel país i pel benestar del país, però cada vegada em sembla més que hi anteposen la visió partidista de la jugada que no pas la que necessita Catalunya. Com poden comprendre ni conec el resultat de les eleccions, tot i que me l'imagino, i molt menys la composició del futur govern. Vull dir que no sé si CiU podrà o no governar en solitari, si guanya tan folgadament les eleccions com diuen les enquestes que les guanyarà. Però el que m'ho ha fet pensar és que si no és així, si necessita suports per formar govern, s'ha parlat de si ho farà amb el PP, amb Solidaritat o Reagrupament i fins i tot amb el PSC, però difícilment es parla del que hauria de ser una possibilitat natural: una aliança amb ERC. Hi vaig pensar quan vaig veure una antiga pintada, no sé si de fa set anys o quatre que deia: “CiU + ERC = Catalunya”. I vaig tornar-hi a pensar quan ahir Montilla va tornar a un discurs de la por, que em costa d'entendre que sigui positiu per als seus interessos, quan alertava del “risc de fractura” si CiU pactava amb ERC. Amb franquesa, em va semblar molt gruixut que el president de la Generalitat digui això. No sé si funcionaria un pacte en clau nacional, perquè ara mateix, si poguessin, convergents i esquerranosos es traurien els ulls entre ells, però que Montilla digui que el pacte entre dos partits democràtics comporta risc de fractura és tan greu com els que van predicar que el pacte entre el PSC i Esquerra (i ICV) era il·legítim. A tot això hi afegeixin Alícia Sánchez-Camacho dient que la recuperació de la memòria històrica no és un tema prioritari perquè ara toca sortir de la crisi. Doncs si sortir de la crisi és prioritari, per què només actua contra la llengua i la immigració? Saben què farà el PP per sortir de la crisi? Esperar que escampi, com el PSOE.