I ara, a governar

Explicava un pes pesant de la societat civil catalana que fins fa pocs dies tothom tractava de futur conseller, que hi ha tres passos que haurien de ser imprescindibles per entrar a formar part del govern del país: tenir capacitat per ser-hi; que el president t'ofereixi d'entrar-hi i que tu decideixis acceptar-ho. Ho deia amb un somriure jesuític als llavis i tenia raó. Artur Mas ha volgut fer un govern dels millors, però és evident que algun d'aquests que ell considerava millors li haurà donat carbasses. Aquests coses, diuen, passen quan es fan governs. Per tant ara mateix segur que hi ha algú que té clar que no hi serà, en el govern, per decisió pròpia, i uns quants que esperen amb impaciència que el guanyador de les eleccions sigui investit president perquè l'oficialització de l'oferta li permeti fer-ho públic. I algú hi deu haver que esperi els encaixos de darrera hora. En tot cas, Mas serà investit president avui. Això és el que espera tothom. Ja s'ha escenificat que no ha estat president a la primera, però no tindria sentit, encara que alguns li busquin, que no fos avui. El PSC sembla que ho farà possible, i potser Esquerra Republicana. Mas els necessitarà durant la legislatura. En el rerefons els problemes interns del PSC i d'Esquerra i el lligam del PP amb el que li convingui a Madrid. Vénen municipals, CiU se sent guanyadora i sap que l'onada de les urnes li és favorable, però cal esperar que Mas tingui molt clar cap on vol portar el país. Sentències com les del Tribunal Suprem amb la immersió lingüística marquen com jugarà l'Estat després de la sentència de l'Estatut. Mas necessitarà aliats a casa, i com a president és l'hora de no pensar en el passat, sinó en el futur.