Les vacances més tristes i tranquil·les

La pitjor temporada turística que es recorda haurà estat també la més plàcida, la que ens ha alliberat de l’ànsia de volar fins als confins del món i ens ha retornat la lentitud dels viatges curts, la platja on ja anàvem de petits, el restaurant de vora casa, el passeig amb la mare a mitja tarda perquè sí, perquè tenim temps i a sobre la seva companyia venç el neguit per tot allò que la pandèmia ens ha sostret: la confiança, la proximitat, fins i tot la salut. Ha estat el primer estiu en molts anys que hem pogut reconquerir les nostres ciutats sense l’espantós decorat de les multituds, que aportaven tants diners, diuen, i tan poca riquesa. Aquesta no haurà estat una temporada com les altres, però no estic segura que hagi estat la pitjor.