Opinió

L’APUNT

La ben plantada

Aquest país és un constant patir perquè és un recomençar constant. Un no acabar d’arribar mai a port. Ja ho va dir el jugador més ben plantat, en el terreny de joc, que ha donat el futbol català, caure i aixecar-se i si pot ser, ben d’hora. Caminar, arribar, recomençar, que cantava Lluís Llach. El noucentisme ja va significar un d’aquests recomençars que ha viscut Catalunya. El mestre Pompeu Fabra, amb la llengua; el príncep dels poetes, Josep Carner, amb les paraules, i Enric Prat de la Riba, amb la política. Ah, i també Eugeni d’Ors, amb la seva ben plantada de novel·la, ideal de tantes coses. Des d’ahir toca un nou recomençar i caldrà estar molt ben plantada, Laura Borràs, per no tornar a caure i no haver de recomençar encara una altra vegada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.