Opinió

L’APUNT

Abraçar Iceta o no abraçar-lo

Una aproximació al conflicte que no caduca és la lupa de l’empatia. Dient “Puigdemont s’ha fotut la vida per sempre”, Iglesias ho va fer. L’empatia no inclou el judici polític, és una mirada als ulls neta de prejudicis. Quan Miquel Iceta diu que no visita els presos perquè ningú pensi que els dona suport, obre una ferida amb ells i amb si mateix. De debò només qui dona la raó en tot al pres el pot visitar? A RAC1, Jordi Cuixart defensava ahir l’abraçada a Iceta: “M’he de protegir de l’odi i la rancúnia. Quan veig Iceta veig el PSC, l’àrea metropolitana de Barcelona on governa el PSC i els centenars de milers de catalans que voten el PSC. (...) Després de quatre anys de no veure’l, o li retrec no visitar-me, i no soc de retrets, o l’abraço.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.